Un títol que ho resumeix tot. Amb aquesta descripció puc donar per enllestida una aventura que va començar al mes d'octubre, quan al triatló Garmin de Barcelona vaig estar parlant amb els representants d'Intermon Oxfam Trailwalker a l'estand que tenien instal.lat a l'event. Com tothom, el primer que vaig pensar quan em van dir que s'havien de recaptar 1500€ mínim per poder participar va ser .... buuufffffffffffff, en aquests temps que estem passant.
No obstant això i després d'aprofitar-me de la bona fe dels meus amics, al desembre vaig poder inscriure un equip. Aquest equip hem estat preparant activitats vàries per recaptar tots aquests diners i finalment vam aconseguir passar dels 1500€.
Recordo els comentaris, fent unes pintes amb ells que em deien "ja ens has tornat a enredar", però sé que al final és amb ells amb els que puc comptar per aquestes i altres coses.
S'han quedat companys pel camí, com el Jordi Rosell que es va lesionar esquiant o el Tomás, baixa la mateixa setmana de la caminada, però per sort teníem relleus. L'Edu i l'Angel que han donat tot per caminar amb mí, i "ni que decir del cuñao", caparrut com ell sol, al final va arribar a la meta, no sense patir "lo indecible".
EL DIA T (de Trailwalker)
Arribava el gran dia i els nervis ja feia estona que rondaven pel meu cos. Divendres, tot el dia de bòlid per arribar al punt de trobada a les 16:30 a ca'l tanga. Una canyeta per celebrar el gran moment, entrega de claus a les assistències, Xèmon i Jose, que deu n'hi dò el que han hagut de passar també, sortida direcció a Altafulla per recollir a l'Edu i cap a Santa Maria de Palautordera.
 |
| RECOLLIDA DE DORSALS |
Arribem i sense més espera, a recollir dorsals i materials per la sortida. Casualitats ens trobem a la taula del nostre dorsal al Joan Carbonell de Naturetime Events com a voluntari. Després ens dirigim a fer una birreta per celebrar la nostra arribada i cap a la zona d'acampada.
 |
| JORNADA DE REFLEXIÓ |
Baixem de nou al parc i ens sopem uns entrepans de botifarra (per nosaltres llonganissa) a la brasa i una birra fresqueta, a l'espera del concert que feien al vespre. I és clar, ens quedem.
Música divertida i birretes fresques que fan relaxar els nervis del que ens esperava per endavant.
L'endemà, recollim tendes, sacs i bosses i cap el control d'entrada a la zona de sortida. Nervis, molts nervis passejen lliurement pel meu cos. Saludo als amics Amfibis i entrem a esperar la sortida mentre entreguen premis varis als equips.
Sortida i ens quedem cap el final per veure tot l'ambient del públic ......... sense comentaris, pell de gallina. Ens despedim de les nostres assistències que no les veurem fins 28 kms més endavant al control 3.
 |
| ABANS DE LA SORTIDA |
Encara la conya ens supera. Bromes, riures, aplaudiments (molt bé, molt bé), i d'altres ens acompanyen cap el primer control, entre ells la pluja que ja es comença a deixar sentir. També comencen les dedicatories de les desenes de quilòmetres. I així arribem al control 1. Allà ens trobem un conegut del Jordi F. i de l'Edu, el Toni, ens desitgem sort, fotos i sortida cap el control 2. Arriba la pujada més sèria del dia. Poc a poc anem tirant coneixent altres companys d'aventura, i d'aquesta forma coronem el Pla de la Calma, punt més alt de la ruta. Planejem i cap el control 2. Arribats allà, recuperem forces i sortim cap el 3 on ens hem de trobar amb el nostre equip d'assistència. Per aquelles hores ja es comencen a sentir els problemes a les cames d'algun component de l'equip, i els compeed van que se les pelen.
 |
| PLA DE LA CALMA |
Arribem al Figaró, des de dalt ja veiem els companys i la bandera de Reus, això ens motiva (i que també arriba l'hora de dinar) ja que de moment encara no haviem trobat les brasilenyes. Dinar, quin gran moment. Amanida de pasta, truita de patates amb bitxos...... no té preu, "para lo demás, Mastercard", jejejeje. Decidim arrencar per fer una de les etapes llargues de la ruta. Aquesta vegada fins a St.Feliu de Codines. El camí es fa dur, massa per l'Angel, que tot i fer un gran esforç de sacrifici, en arribar al control va decidir plegar.
 |
| GRAN SOPAR |
Arribava el moment de sopar, un altre gran moment. La nostra assistència ens va montar una taula en plan 5 estrelles i a topeeeeeeee. Bon sopar, bon vi, i el meu cos encara aguantava al 95%.
Sortim direcció a St.Lloreç Savall i per fí les brasilenyes apareixen, pobre Angel es va quedar sense veure-les. Era un tram rel.lativament curt, però que se'ns va fer interminable degut a la tempesta d'aigua que ens va caure a sobre i la nit, amb gent perduda, el plànol desintegrat i intentant buscar el camí. Finalment amb un grup de uns 40 decidim possar-nos al capdavant, això si, cap dels altres equips es va dignar a deixar-nos un plànol però per possar-se a roda, això si, grrrrrrr.
Mullats, gelats de fred i amb gana arribem al control on ens expliquen que la prova s'ha neutralitzat per què hi ha gent perduda degut a algún fill de ........., que es va dedicar a canviar les cintes de camí. Decidim dormir fins que es torni a reempendre la marxa.
Al matí, amb tothom trobat, ens ataquen els dubtes sobre que fer, si seguir o plegar. Jo em vaig despertar el primer i no podia ni moure els genolls. Em va assaltar la pàjara, "paso, no els desperto i ho deixem aquí". Poc a poc es van anar despertant i la pregunta es repetia : Que fem? Que fem?..... jo paso de mullar-me altra vegada...... Així mig hora de desànim, fins que una veu altaveustial ens va dir: "us recordem que a les 8 es tanca el control de sortida". Doncs, correm-hi que si no, no podrem sortir. Això volia dir alguna cosa, al final ningú volia deixar-ho estar. L'Edu el que més malament es trobava es volia quedar, però al final un cop de coratge el va llençar a sortir amb nosaltres a fer el coll d'Estenalles i com no, a mullar-se com tots altra vegada. Cada vegada faltava menys, després d'esmorzar, sortim direcció al següent control amb el temps de sortida clavat a les 11 en punt.
 |
| CAP AL COLL D'ESTENALLES |
Teòricament era un tram de baixada fins a Mura, però "ni hablar de la peluca". No se si el que va fer els plànols no veia "Barrio Sésamo", "esto es subir y esto es bajar", perquè aquest tram de uns 9 kms vam tardar una eternitat en fer-ho, altra vegada al límit del control horari. Aquesta vegada l'Edu ja no ho va superar i finalment va decidir deixar-ho a Mura, al quilòmetre 78,5. Gran esforç quan semblava que 17 kms abans ja plegava.
Recuperem forces, o això ens creiem nosaltres, i enfilem el penúltim tram fins a Rellinars. El cuñao comença a fer "alarde" de la seva coneguda "encaparrada" i ja patint com un cosaco, decideix que no plega i que arribarà sigui com sigui. S'ha de dir, que després de mullar-nos, i després de suar amb un sol de justicia, em vaig solidaritzar amb el poble de Japó i com la seva bandera tenia ja el cul un servidor.
 |
| SORTINT DE RELLINARS |
Arribem a Rellinars, com tots els controls a la part més llunyana i alta del poble. A aquell control vam arribar bastants equips que ja erem companys de ritme. Un refrigeri, foto de rigor i a buscar un equipet a la sortida per poder anar amb ells, ja que amb dos no ens deixavem sortir sols. L'últim tram si que recordo que era una ruta per camins d'urbanitzacions, força aburrit i pesat. Quan vam veure l'estació de Monistrol les cares ens van canviar, últim quilòmetre, de pujada és clar, però millor per què el cos ja no estava per massa trotes. Creuem el riu, i enfilem el carrer que ens pujarà fins la meta.
La gent anima, subidon i més quan de lluny veiem els nostres companys i familiars que ens esperaven amb una pancarta que posava ........ AMB UN PARELL ........ uuuuuuuoooooooooohhhhhhhhhhhh quina canya. La Montsant corren cap a mi cridant papa, papa, papa i el Gerard que no sabia que fer. Quin goig que feien els meus amics, tots uniformats amb la samarreta de l'equip i animant. Som-hi doncs, matem-ho ja, que hi han ganes d'acabar aquesta aventura.
 |
| CRONO FINAL DE PROVA |
Cava i foto a la tarima d'arribada lluint la bandera de Reus. Un pastís de cel.lebració mentre encara arriben companys d'altres equips, entre ells el Toni, que plorant arriba a meta, únic supervivent del seu equip.
Tornada cap a Reus i pel camí ja se senten comentaris de: "si tornes a organitzar algo així, avisa'm"............... sobren les paraules.
GRACIES A TOTS ELS QUE M'HEU AJUDAT A FER QUE AQUEST NOU REPTE QUE M'HAVIA PROPOSSAT S'HAGI FET REALITAT.
Links de fotos:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada